Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Viure a Fons

 

Material setmanal per a la pregària i la reflexió a partir de l’evangeli de cada diumenge.

 

Veure anteriors

LLEGEIXO LA PARAULA

Mc 6, 7-13

En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d'enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l'hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells.» Els dotze se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

Diumenge passat vèiem com Jesús no deixa mai d’evangelitzar. Avui crida els seus amics per compartir amb ells allò que defineix la seva missió: comunicar la Bona Notícia. Jesús és a l’origen de tota tasca evangelitzadora. Aquests que envia ja els havia cridat. Convé tenir present amb quina finalitat els cridava: en designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, amb poder de treure dimonis.

Podem dir, doncs, que Jesús no només és qui origina la missió dels “Dotze”, enviant-los, sinó que és Aquell amb qui han estat vivint i convivint els qui són enviats. No van, doncs, a “predicar” unes idees: van a oferir una Persona, una Vida, el Regne de Déu que es realitza en Jesucrist.

“Els Dotze”, anomenats així, representen el conjunt de l’Església (no es tracta de la suma de dotze individus). És tota l’Església la que és enviada a dur a terme en la història, en cada lloc i en cada època, l’obra que Déu realitza en Jesús. Cada cristià, doncs, té la seva responsabilitat en aquesta missió del conjunt. Assumir com a pròpia la missió –que ja hem rebut pel baptisme i la confirmació– és el que anomenem militància cristiana.

L’estil de vida de l’apòstol ha de donar forma al propi missatge que anuncia. Un estil de senzillesa, d’humilitat, de pobresa, que expressa la confiança que seran acollits i que Déu és qui els envia i qui actua. Tampoc no es tracta, per tant, de ser pobre per ser pobre, sinó de ser-ho al servei del missatge. Sense aquest estil de vida, el missatge no es transmet.

- Sóc conscient de la meva responsabilitat en la missió evangelitzadora de l’Església?

- El meu estil de vida està d’acord amb el missatge evangèlic que he d’anunciar?

Una vegada més, Senyor,

sento la teva Paraula que m’envia, que ens envia,

a anunciar el teu missatge.

Certament no és fàcil fer-ho avui dia, aquí,

en el nostre ambient,

i no sabem ben bé què hem de fer,

amb quins mitjans, de quina manera...

Però potser, en el fons, és que no confiem

-en Tu,  en la teva presència-,

i el que fem és posar excuses.

Potser la nostra vivència cristiana és mediocre

i no volem complicar-nos la vida.

Dóna’ns tot el que ens falta de  valentia,

de confiança i d’encert.

I ajuda’ns a ser testimonis teus creïbles,

per tal que la nostra vida

sigui la millor manera d’anunciar el teu missatge.

T’ho demanem a Tu, que vius i regnes pels segles dels segles.

Amén.

Pobreza evangélica

No tener nada.

No llevar nada.

No poder nada.

No pedir nada.

Y, de pasada,

no matar nada;

no callar nada.

Solamente el Evangelio, como una faca afilada.

Y el llanto y la risa en la mirada.

Y la mano extendida y apretada.

Y la vida, a caballo, dada.

Y este sol y estos ríos y esta tierra comprada,

para testigos de la Revolución ya estallada.

¡Y “mais nada”!

(Pedro Casaldáliga)

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article