La Paraula

Evangeli Jn 2, 1-12

NARRADOR: En aquell temps hi havia unes noces a Caná de Galilea i la mare de Jesús estava allà, Jesús i els seus deixebles estaven també convidats a les noces.

NEN 1: I què tenen a veure unes noces amb Jesús?

NEN 2: Perquè, jo penso que si hi van convidar Jesús, ell va fer bé d’anar-hi; a més, no has sentit que estava també la seva mare?

NEN 1: Sí, i els deixebles, que eren dotze. Vaja despesa per als nuvis!

NARRADOR Teniu raó. Era costum convidar tots els parents i amics, i les celebracions duraven diversos dies. Els convidats menjaven, bevien, ballaven...

NEN 2: Jesús també? Jo no me l’imagino.

NARRADOR: Per descomptat que sí; li agradava veure feliços els altres i participar en la seva alegria. Però, passats els primers dies, va sorgir un problema.

NEN 1: Ja m'ho imagino. Amb tanta gent, segur que es va acabar el menjar.

NEN 2: Quina vergonya! Això sí que seria massa.

NARRADOR: Sí. Els nuvis no tenien molts de diners, i el vi, que solia beure's en abundància, va començar a escassejar. Escolteu el que va dir el criat:

CRIAT: Ens estem quedant sense vi, i la gent continua demanant-ne. Més vi, volem més vi!

MARÍA: Jesús, fill, no els queda vi.

JESÚS: Tranquil·la, mamà; nosaltres som convidats. Què ens importa a tu i a mi! Mira, encara no ha arribat l'hora de fer-me veure.

MARÍA: Vosaltres, els que serviu la taula. Feu el que Ell us digui.

JESÚS: Teniu barrils grans?

CRIAT: Sí, tenim sis barrils que són per a les purificacions. En ells caben almenys cent litres d'aigua.

JESÚS: Està bé. Aneu i ompliu-los d'aigua fins a la vora. Una vegada plens, porteu un got al majordom perquè el tasti.

NARRADOR: El majordom va tastar l'aigua del got, l’assaborí apreciant-ne el contingut, i va anar a la recerca del nuvi.

MAJORDOM: Tothom posa primer el vi bo i deixa el dolent per al final, quan tots estan ja beguts.

NUVI: Clar!, així ha de ser.

MAJORDOM: Llavors, no entenc per què manes tu treure ara el vi millor.

NUVI: Jo...? No entenc res! Si no havia de quedar més vi...

NARRADOR: I així va ser, com a Caná de Galilea, Jesús va començar els seus signes. Així va manifestar la seva glòria i també va fer créixer la Fe dels seus deixebles, que van creure més en Jesús. Després va baixar a Cafarnaún amb la seva mare i els seus deixebles. Però no s’hi van quedar molts dies.

Explicació

El relat presenta Jesús i la seva mare participant en una festa de noces, en un poblet anomenat Canà. Ells estan enmig dels convidats, atents al que passa, i Maria sent que s'acaba el vi. Va demanar ajuda a Jesús que, amb alguna resistència, va acabar per fer un signe admirable: a l'entrada del banquet hi havia unes gerres plenes d'aigua, perquè els que anaven a menjar complissin amb la llei que mana rentar-se les mans i d'aquesta manera el menjar resulti una acció plena de puresa. Doncs Jesús canvi l'aigua de les gerres en un vi de molta qualitat. I amb aquest signe va voler donar-se a conèixer com qui transforma en alegria de festa, la serietat de la llei

Pregària

Senyor

així com vas canviar l'aigua en vi a Canà de Galilea,

et demano que transformis la meva vida en la clau de l'amor i

que surti el millor de mi.

 

Jugem