Els obstacles

Conten que fa molt temps, un rei va col·locar una sèrie de roques disseminades al llarg d'un camí, obstaculitzant d'aquesta manera l'accés al regne.
Després es va amagar, esperant a veure si arribava algú que les tragués. Per descomptat que un fet així no responia a un mer capritx del rei...
Al llarg de tot el dia, van anar arribant a aquell lloc, alguns dels comerciants més adinerats i diversos cortesans del regne.
Alguns van treure les primeres roques, però a l'anar avançant i anar trobant-se amb unes altres més grans i pesades, col·locades enmig del camí, van preferir buscar altre camí més còmode per a entrar en el regne, però això si, molts van culpar al rei sorollosament de no mantenir els camins nets.
El rei constant en el seu propòsit, anava col·locant una vegada rera altra aquelles roques més o menys en el mateix lloc del que havien estat apartades, esperant l'arribada del següent viatger...
Cap al capvespre va arribar fins allí, un home senzill que duia sobre les espatlles un embalum que per les dimensions que tenia devia ser bastant pesat. Tornava al regne amb poc diners en les alforges. A l'arriba a la primera roca, va deixar la seva càrrega en el terra, i va tractar de moure-la a fi d'apartar-la a un costat del camí. Després d'intentar-lo durant una llarga estona esgotat per l'esforç, finalment va poder aconseguir-ho. Va continuar el seu camí i va fer el mateix amb cadascuna de les roques que anava trobant i ni les més grans li van fer desistir de la seva obstinació. La seva meta era arribar al regne...i en això tenia posat tot el seu cor. Sabia que aquest era el millor camí i que si seguia per ell no es perdria...
Quan va haver tret l'última roca i mentre recollia la seva càrrega per a posar-la novament sobre les espatlles, va veure una cartera, i a l'obri-la, va veure, amb profunda sorpresa, que contenia moltes monedes d'or, una per cadascuna de les roques que havia apartat i entre elles va trobar una nota escrita de puny i lletra pel mateix rei en la qual s'indicava que, aquelles monedes eren per a la persona que havent superat tots els obstacles que s'havien posat al llarg del camí, i que aquesta persona seria rebuda per ell mateix en el seu castell, fora l'hora que fos que arribés al regne, per a entrar a formar part del cercle dels seus col·laboradors més pròxims, independentment de la seva categoria social, de la seva condició econòmica o de la seva cultura i que el mateix li faria lliurament d'un gran regal.
Seria rebut i premiat pel seu rei...