Fusteria "El set"

Era una petita caseta, gairebé una petita masia als afores de la ciutat. Un petit taller amb algunes màquines i eines; dues peces: una cuina i un rudimentari bany darrere...
No obstant això, Joaquim no es queixava, en aquests dos anys el taller de fusteria “El 7” s'havia fet conèixer en el poble i ell guanyava suficients diners com per no haver de recórrer als seus magres estalvis.
Aquell dia, com tots, es va aixecar a dos quarts de set per veure sortir el sol. No obstant això, no va arribar al llac. Pel camí, a uns 200 metres de casa seva, gairebé va ensopegar amb el cos ferit i malparat d'un jove.
Amb rapidesa, es va agenollar i va recolzar la seva oïda contra el pit del jove... dèbilment, allà en el fons, un cor lluitava per mantenir el que quedava de vida en aquest cos brut i ple de sang, i d'alcohol.
Joaquim va anar a buscar i va portar un carretó, sobre el que va carregar el jove. A l’arribar a la casa va estendre el cos sobre el seu llit, va tallar les gastades robes i el va higienitzà acuradament amb aigua, sabó i alcohol.
El noi, a més de la seva borratxera havia estat copejat salvatgement. Tenia ferides tallants a les mans i l'esquena, i la seva cama dreta estava fracturada.
Durant els següents dos dies, tota la vida de Joaquim es va centrar en la salut del seu obligat hoste: va curar i va embenar les ferides, immobilitzà la seva cama i va alimentar el jove a petites cullerades amb brou de pollastre.
Quan el jove va despertar, Joaquim estava al seu costat mirant-lo amb tendresa i ansietat.
— Com estàs? – va preguntar Joaquim.
— Bé... crec – va respondre el jove mentre es mirava el seu cos net i curat — qui m'ha curar?
— Jo.
— Per què?
— Perquè estaves ferit.
— Només per això?
— No, també perquè necessito un ajudant.
I tots dos van riure amb ganes.
Ben menjat, ben dormit i sense beure alcohol, Manuel, que així es deia el jove, es va enfortir de seguida.
Joaquim intentava ensenyar-li l'ofici i Manuel intentava defugir del treball tot el que podia. Una i una altra vegada Joaquim inculcava en aquella cap deteriorat per la vida transcorreguda, els avantatges del treball, del bon nom i de la vida bona. Una i una altra vegada, Manuel semblava entendre i dues hores o dos dies després, tornava a quedar-se adormit o s'oblidava de complir amb la tasca que Joaquim li havia
encomanat.
Van passar mesos. Manuel estava curat. Joaquim havia destinat per a Manuel l'habitació principal, una participació en el negoci i el primer torn del bany, a canvi de la promesa del jove, de dedicació al treball.
Una nit, mentre Joaquim dormia, Manuel va decidir que sis mesos d'abstinència eren bastant i va creure que una copa en el poble no li faria mal. Per si de cas Joaquim es despertava durant la nit, va tancar la porta de la seva habitació per dins i va sortir per la finestra deixant l'espelma encesa per fer la impressió que es trobava allà.
A la primera copa va seguir la segona, i a aquesta la tercera, i la quarta, i moltes altres... Cantava amb els seus companys de glop, quan van passar els bombers per la porta del bar fent sonar la sirena.
Manuel no va associar aquest fet amb el que estava passant fins que de matinada, trontollant fins casa seva , va veure la multitud reunida en la seva quadra... Només alguna paret, les màquines i unes poques eines es van salvar de l'incendi. Tota la resta va quedar destruït pel foc. De Joaquim només es van trobar quatre o cinc ossos socarrimats, que van enterrar al cementiri sota una làpida on Manuel va fer escriure:
“HO FARÉ, JOAQUÍN. HO FARÉ!”
Amb molt treball, Manuel, va reconstruir la fusteria. Ell era vague, però hàbil i amb el que va aprendre de Joaquim aconseguí portar endavant el negoci. Sempre sentia que, des d'algun lloc, Joaquim el mirava i encoratjava. Manuel el recordava en cada ocasió: al seu casament, al naixement del seu primer fill, la compra del seu primer...
...A cinc-cents quilòmetres d'allà Joaquim, viu, es preguntava si era lícit mentir, enganyar i posar foc a aquesta casa tan maca només per salvar a un jove.
Es va contestar que sí, i va riure pensant en la policia d'aquell poble que confon ossos humans amb ossos de porc... La seva nova fusteria era una mica més modesta que l'anterior, però ja era coneguda en la comarca... s'anomenava ... FUSTERIA “EL 8”

Jorge Bucay, "Escolta'm"