Contes
Contes, narracions i reflexions curtes que fan pensar, confrontar la nostra vida, i pregar.
La soletat de l'espantaocells
Una vegada, passejant per un camp, un home va veure un espantaocells. I va dir:
- Deus estar cansat d'estar així, en aquest camp solitari, sense res a fer.
L'espantaocells va respondre:
- El plaer d'apartar el perill és molt gran, i jo mai em canso de fer això.
- Sí, jo també actuo d'aquesta manera, amb bons resultats, va admetre l'home.
I va respondre l'espantaocells:
«Però només viu espantant coses aquell que és ple de palla per dins».
- Deus estar cansat d'estar així, en aquest camp solitari, sense res a fer.
L'espantaocells va respondre:
- El plaer d'apartar el perill és molt gran, i jo mai em canso de fer això.
- Sí, jo també actuo d'aquesta manera, amb bons resultats, va admetre l'home.
I va respondre l'espantaocells:
«Però només viu espantant coses aquell que és ple de palla per dins».
L'home va tardar anys a entendre la resposta: qui té sang i carn en el seu cos ha d'acceptar algunes coses que no esperava. Però qui no té res dins viu apartant tot el que s'acosta, i ni tan sols de les benediccions de Déu aconsegueixen adonar-se.
