La millor entrevista

Una vegada un home molt afortunat havia aconseguit la millor entrevista de la seva vida:

Anava a entrevistar ni més ni menys que a Déu... Aquella nit l'home arriba a casa seva dos hores abans, es vestí amb les seves millors robes, agafà les claus del seu cotxe i immediatament va sortir de casa.

Va conduir per l'avinguda principal rumb a la seva cita, però en el trajecte va caure un ruixat que va produir un embussament de trànsit i quedà parat. El temps transcorria, eren les 7:30 i la cita era a les 8:00 p.m.

De sobte li van picar el vidre de la finestreta i al girar-se va veure a un nen d'uns nou anys oferint-li la seva capsseta plena de xiclets. L'home treu alguns diners de la seva butxaca i quan l'anava a donar el nen ja no el va trobar.

Mira cap al terra i allí estava, al mig d'un atac d'epilèpsia. L'home va obrir la porta i va introduir el nen com va poder al cotxe. Immediatament va buscar com sortir de l'embussament i ho va aconseguir, dirigint-se a l'hospital més pròxim. Allí va portar al nen, i després de demanar que l'atengueren de la millor forma possible, es disculpa amb el metge i va sortir corrent per a tractar d'arribar a la seva cita amb Déu.

No obstant, l'home arriba 10 minuts vesprada i Déu ja no estava.

L'home es va ofendre i li reclama al cel:

- Déu meu, però no t'has adonat, no he arribat a temps pel nen, no me vas poder esperar. Que signifiquen 10 minuts per a un ser etern com tu? Desconsolat es quedà assegut en el seu cotxe; de sobte el va enlluernar una llum i va veure en ella la careta del nen a qui havia auxiliat. Vestia el mateix jerseiet esfilagarsat, però ara tènia el rostre il·luminat de bondat.

L'home, llavors, va escoltar en el seu interior una veu:

- Fill meu, no et vaig poder esperar i vaig sortir al teu encontre.