La veritat i la bellesa

Quan Déu va crear a la dona va crear també LA FANTASIA. Cert dia LA VERITAT volia conèixer un gran palau i havia de ser el palau del Gran Sultà Harun Ar-Rachid, el Emir de tots els creients. La veritat es va cobrir amb un vel molt transparent i quan despuntava en el cel les primeres llums de l'alba va anar a trucar a la porta del palau del Gran Sultà.
Quan el cap de la guàrdia va obrir la porta i va veure aquella dona tan bella però pràcticament nua, sorprès li va preguntar:
- "Qui ets?"
- "Sóc la Veritat i desitjo parlar amb el Sultà". - El cap de la guàrdia gelós de la seguretat de palau, va ser corrent a parlar amb el Gran Visir i inclinant-se humilment davant ell li va dir:
- "Senyor, allí fora hi ha una dona molt bella, gairebé sense roba que vol parlar amb el Sultà".
- "I com es diu?.
- "Diu que és la Veritat, senyor".
- Què dius? ¿Quina Veritat vol entrar a palau? De cap manera! Què seria de nosaltres, si la Veritat entrés a palau? Seria la nostra desgràcia, la nostra ruïna. Digui a aquesta dona que marxi immediatament. El Visir es va sentir temerós i amenaçat davant aquella inesperada visita. El cap de la guàrdia va tornar a l'entrada del palau i li va dir a la Veritat:
- "Ho sento molt filla meva, però la teva nuesa podria escandalitzar al nostre Califa. Segueix el teu camí i que Déu t'acompanyi". La Veritat es marxar molt trist, doncs ella volia conèixer un gran palau,
Però... Quan Déu va crear a la dona també va crear la OBSTINACIÓ. Aquesta vegada la Veritat es va cobrir amb pells de mala olor, de les quals usen els pastors del desert i amb pas ferm, amb el sol cremant en la seva esquena, es va dirigir al palau del Gran Sultà. Quan va arribar a la porta, va prendre la balda entre les seves mans i colpeja amb severitat. El cap de la guàrdia va obrir i li va preguntar:
-"¿Qui ets?"
- "Sóc l'acusació, i exigeixo una audiència amb el vostre Sultà"
Aquella espantosa dona va inspirar certa desconfiança al cap de la guàrdia, que tancant la porta amb escrúpol, li va dir:
-"Esperi allí, aniré a anunciar la seva visita"- Quan va estar davant el Visir li va dir:
-"Fora hi ha una horrible dona, que vol parlar amb el nostre Sultà".
-"I Com és el seu nom?"
- "Afirma cridar-se Acusació, senyor".
- Quina acusació vol entrar a palau? ¡De cap manera!. Ordena a aquesta dona que marxi immediatament. "Aviat feu-la fora dels meus dominis".
El cap de la guàrdia va tornar i sense donar-li explicació alguna va fer fora a la Veritat a empentes de palau.
-"Fora, fora d'aquí, a palau no volem a gent com tu". La Veritat es marxar molt enutjada, doncs ella volia entrar a palau.
Quan Déu crea a la dona va crear també EL CAPRITX. En aquesta ocasió La Veritat va anar a buscar les robes més belles que va poder trobar, delicades sedes, brocats i teixits brodats amb els colors de l'arc de Sant Martí. Engalana les seves mans amb anells de pedres precioses i el seu pit amb collarets de safirs, brillants i robins. Va perfumar el seu cos amb essència de gessamí. No podia estar més bella. Cobrint el seu rostre amb un vel brodat en or i plata, quan s'albiraven les últimes llums del dia, va anar a trucar a les portes de palau. El cap de la guàrdia al veure aquella dona tan bella, quiet, bocabadat va preguntar amb delicadesa:
-"Qui ets?"
-"Sóc la rondalla i m'agradaria tenir audiència amb el vostre Sultà".(Diu amb veu melodiosa i dolça). El cap de la guàrdia es va apressar a anar a la recerca del Gran Visir, donant ensopecs sense fixar-se per on anava, doncs no podia apartar els seus ulls d'aquella bella dona. Quan va estar davant el Visir, li va dir:
-"Allí fora hi ha una dona tan bella que més sembla una princesa en la catorzena nit de lluna".
-"I Com es diu?"
- "Rondalla, senyor"
-"Com? la Rondalla vol entrar a palau? ¡Beneïda sigui La Rondalla! ¡Lloat sigui Déu! Que sigui rebuda per cent esclaves que vagin a la seva encontre. Complimentar-la amb flors i que sonin les trompetes. I així va anar com les portes del gran palau de Bagdad es van obrir finalment de bat a bat a la nostra pelegrina. Va Ser així com La Veritat vestida de meravella, per fi va poder passar i conèixer el gran Palau per a trobar-se amb el Sultà Harun Ar-Rachid, el Emir de tots els creients.