Colors

Avui és un dia violeta, és a dir que amenaça amb pluja. De voreres repletes de gent que tot just es mira. Així són els dies violetes. A mi em passa que vull escriure un conte i el llapis se m'escapa de les mans. Què tinc ganes de prendre llet amb galetes i segur que si vaig a la taula em trobo amb un bol de te. I que no m'enfado perquè els violetes no són dies d'enutjar-se.

Podria ser blau, com quan el cel és un mirall i les cares de les persones semblen flors que s'obren contra el vent.

O vermell, quan tot sembla estar a punt de succeir; un riure a punt d'esclatar, dues mans a punt d'estrènyer-se, un avió a punt d'aixecar vol. Però no, ni vermell ni blau. El dia d'avui és violeta i així són els dies violetes.

Per molt que vulgues no podria tornar-se groc. Un dia groc clar. D'aquests que els ulls es queden atrapats en el vidre d'una finestra i els records són de darrera cap endavant i de davant cap a darrera. Com si s'obrís un àlbum de fotografies i les cares rialleres dels amics i que tornessin de nou moments que ja van passar.
Aquests dies grocs en els quals un està dintre de casa perquè plou. Aquests dies grocs que es confonen amb els grisos perquè quan plou el cel es posa gris, no obstant això els dies grisos són diferents. En ells pot haver sol i els arbres estar més que florits. En els dies grisos és la mirada d'un mateix que té núvols i aleshores per qualsevol cosa es plora. O es somiqueja. O és té un nus en la gola simplement perquè si. O perquè un volgués que fos un dia blau i els núvols de la mirada l'ennuvolessin tot.

A mi m'agraden els dies verds, com les copes dels arbres a la primavera. Com enormes extensions de camp vistes des de l'alt. Són dies en els quals els edificis semblen construïts de pastura i fins les bates blanques de l'escola semblen fulles movent-se d'aquí cap enllà. Un esta conten des l'alba quan un dia és verd.

Hi ha dies llisos, amb motetes i multicolors.

Hores ataronjades amb hores fúcsies que es barregen i tardes blanques per a enamorar-se.

Així es passa la vida. Des de la paleta d'un pintor desconegut. El temps es vessa gota a gota del pinzell.

Per això avui és un dia violeta i tal vegada demà sigui vermell o daurat o transparent. En un d'aquests potser ens trobarem...
Silvia Schujer