La perla

Jenny era una bufona nena de cinc anys d'ulls lluents. Un dia, mentre visitava amb la seva mamà la botiga, Jenny va veure un collaret de perles de plàstic que costava 6 euros. Quant desitjava tenir-lo! va Preguntar a la seva mamà si l'hi compraria, i la seva mamà li va dir:
"Fem un tracte, jo et compraré el collaret i quan arribem a casa farem una llista de tasques que podràs realitzar per a pagar el collaret, et sembla bé?"
Jenny va estar d'acord, i la seva mamà li va comprar el collaret de perles. Jenny va treballar amb tenacitat tots els dies per a complir amb les seves tasques. En poc temps Jenny va cancel·lar el seu deute. ¡Jenny estimava les seves perles! Les duia posades a tots llocs: al parc, al llit, i quan sortia amb la seva mamà.
Jenny tenia un pare que la volia moltíssim. Quan Jenny s'anava a ficar al llit, s'aixecava de la seva butaca per a llegir-li el seu conte preferit. Una nit, quan va acabar el conte, li va dir:
"Jenny, tu m'estimes?"
"Oh, si papà."
"Aleshores, regala'm les teves perles," li va demanar ell.
"¡Oh, papà! Les meves perles no," va dir Jenny. "Però et dono a Rosita, la meva nina favorita. La recordes?, me la vas regalar l'any passat per al meu aniversari. I et dono el seu aixovar també, ¿està bé, papà?"
"Oh, no filleta, està bé, no importa", fent-li un petó en la galta. "Bona nit, petita".
Una setmana després, novament li va preguntar a l'acaba el diari conte:
"Jenny, ¿tu m'estimes?"
"Oh, si papà, ¡tu saps que t'estimo!", li va dir ella.
"Aleshores regala'm les teves perles".
"¡Oh, papà! Les meves perles no; però et dono a Llaços, el meu cavall de joguina. És el meu favorit, el seu pèl és tan suau, pots jugar amb ell i fer-li trenes".
"Oh, no filleta, està bé," li va dir el seu papà fent-li un petó en la galta, "Feliços somnis."
Alguns dies després, quan el papà de Jenny va entrar al seu dormitori per a llegir-li un conte, Jenny estava asseguda en el seu llit i li tremolaven els llavis,
"Té papà" va dir, i va estirar la seva mà.
La va obrir i en el seu interior estava el seu tan benvolgut collaret, l'hi va donar al seu pare. Amb una mà ell va prendre les perles de plàstic i amb l'altra va extreure de la seva butxaca una caixeta de vellut blau. Dintre de la caixeta havia unes belles perles autèntiques. Les havia tingut tot aquest temps, esperant que Jenny renunciés a les perles sense cap valor per a poder donar-li la peça de gran valor.

Felicitat Garza