Maduixa salvatge

Una història Zen compta que un monjo estava grimpant per una escarpada muntanya. De sobte, davant d'ell, va aparèixer un tigre que rugia i li tancava el pas. A la seva esquena, l'arracada es convertia en un abisme immens.

Mentre decidia què anava a fer, el monjo va dirigir la mirada al vessant que tenia al seu costat. Allí, els seus ulls es van fixar en una petita planta que havia aconseguit arrelar en una esquerda. I de l'única tija de la planta penjava una perfecta maduixa salvatge, vermella i madura, que lluïa amb la rosada. El monjo va estendre la mà, va arrencar la diminuta fruita, la va assaborir amb la llengua i va tancar els ulls extasiat.

ASSABORIR CADA MOMENT. Tractar de trobar un toc de felicitat en els esdeveniments quotidians. I tractar d'aturar-se davant les maduixes salvatges, sense importar la forma que es presentin.

R. Taylor, S. Seton i D. Greer, "Plaers senzills"