D'ençà que t'he trobat
Text trobat damunt el cos d'un soldat americà , víctima en el desembarc a l'Àfrica del Nord durant la Segona Guerra Mundial.
Procedència: Col·laborador/a

Escolta, Déu meu, m'han dit que Tu no existeixes, i com un poca-solta n'he fet cas.
Ahir vespre, dintre el cor d'un obús, vaig veure el teu firmament...
De sobte, vaig descobrir que m'havien enganyat.

Si hagués dedicat temps a contemplar les coses que Tu has fet,
hauria observat que aquesta gent refusa d'anomenar el que és pa, pa.
Jo em pregunto, Déu, si Tu consentiries allargar-me la mà per una encaixada.
Això no obstant, tinc la impressió que em comprendràs.

No deixa de ser curiós que m'hagi calgut venir a aquest lloc infernal
abans de tenir temps de veure el teu rostre.

T'estimo amb totes les meves forces, heus aquí el que jo vull que sàpigues.
D'aquí a pocs moments tindrà lloc un terrible combat.
Qui ho sap? Pot succeir que arribi a casa teva aquest mateix vespre...

No hem pas estat companys fins ara.
I jo em pregunto, Déu meu, si em deus esperar a la porta.

Mira per on, ara resulta que ploro, jo, a llàgrima viva.
Ah! Si t'hagués conegut més aviat...
És curiós, després d'haver-te trobat, he perdut la por a morir.

A reveure!